L’amant perillosa. Al sud de la frontera, a l’oest del sol

En aquesta novel·la pots trobar temes com: ser fill únic, la infantesa, l’adolescència, l’adultesa, la complicitat, l’amor, el desamor, el sexe, el desig, la nostàlgia, el buit, la mort, la música…

Les paraules enigmàtiques, “Al sud de la frontera a l’oest del sol”, les pren del nom d’una cançó de Nat King Cole.

És un llibre amè, envolcallant, que pot atraure’t i fer-te’l llegir àvidament fins al final i a la vegada fer-te despertar i reflexionar, deixant-te amb interrogants.

El narrador, Hajime (“Principio”), parla de la seva vida, dels seus amors d’adolescència i de joventut, de com la seva condició de fill únic ha marcat la seva relació amb les dones i de cóm ha quedat atrapat en el passat.

Els personatges obren la seva ànima, manifesten les seves vivències, el seu amor i confessen els seus sentiments, l’odi, la tendresa…Uns personatges aparentment freds i impertorbables, però alhora ferits i sensibles.

Ens trobem davant l’amor perdut i recobrat, a l’espera d’una promesa de plenitud i davant la insatisfacció, perquè mai és el que s’espera i no hi ha retorn a llocs definitivament perduts.

El protagonista narra temes universals a través de la seva relació amb les dones: Shimamoto, l’amiga de la infància que va ocupar un lloc especial dins el seu cor, Izumi, la seva novia a la que va ferir, Yukiko, la dona amb la que es casa i té dos filles.

Aquí van algunes frases o idees dels personatges:

“…no era un simple disc el que Shimamoto tenia entre les mans, sinó una ampolla de vidre que contenia una fràgil ànima humana.”

“Ara sí que entenc el que significa. “Quan estiguis trist, fingeix que ets feliç. No es tan difícil”: igual que el somriure que ella esbossava sempre… ”

“Ambdós érem essers incomplets, sentíem que quelcom nou i encara per aprendre apareixia davant nostre per omplir el buit. Estàvem de peu davant una porta tancada, desconeguda…”

“El que m’atreia no era la bellesa externa quantificable i impersonal, sinó quelcom més absolut que es trobava a l’interior…”

“Potser pot comparar-se amb l’aroma d’un perfum…Tal vegada hi ha un aroma que atregui a cinquanta persones d’entre cent. I potser existeixi un altre distint que atregui a les altres cinquanta. Tanmateix hi ha un que encisa només a una o dos persones en aquest món. És un aroma especial…”

Aquí va una petita conversa sobre el que veia Hajime en Yukiko. Ella li pregunta: “Per què em mires tan fixament?” i ell li respon “Perquè ets bonica”. Responent-li ella: “Ets la primera persona que m’ho diu”. Ell: “És que sóc l’únic que ho sap.”

Com pots veure té passatges molt bells i amb molta profunditat, i podria ser que despertessin els teus desitjos de llegir-lo per descobrir-ne més.

Haruki Murakami. Tusquets editores.
Anna Casino (c) 2012-2023
tlf: 636 861 246

Pulse para ver el Certificado de Web de Interes Sanitario

Web design by Berta FA



Siguenos en FacebookSiguenos en Instagram