El meu amor Sputnik

En aquest llibre pots trobar temes com la soledat, l’amistat, l’amor, el desig, la sexualitat…

És una novel·la amb tres personatges, el narrador, K, Sumire i Myû, que ens submergeix en les seves complexes vivències, els seus pensaments, els seus somnis i les seves fantasies eròtiques.

La connexió entre K, i Sumire és la pròpia literatura, es recolzen mútuament i busquen les càlides paraules de l’altre.

Myû, pateix una estranya experiència de desdoblament i es perd. Utilitzant les seves pròpies paraules, està escindida en dos, i un mirall s’interposa entre ambdues.

Els tres protagonistes cerquen l’amor i es busquen els uns als altres en un joc circular. Busquen l’amor i aquest no és correspost. K sent amor por Sumire, i ella per Miû.

Murakami també acompanya el llibre, com és habitual en les seves obres, amb la música i la literatura, i als personatges els hi fa dir paraules com aquestes:

“...des de l’adolescència m’he habituat a traçar una frontera invisible entre mi mateix i els demes. Vaig començar a prendre una distancia perpetua davant l’altre, fos qui fos, i a mantenir-la mentre estudiava la seva actitud. Vaig aprendre a no creure’m tot el que la gent diu. Les meves úniques passions sense reserves han sigut els llibres i la música. I, tal vegada com una lògica conseqüència de tot això, em vaig anar convertint en una persona solitària”.

“I llavors ho vaig comprendre. Havíem sigut unes magnífiques companyes de viatge, però en definitiva, no érem més que dos solitaris trossos de metall traçant la seva pròpia òrbita cada una. Des de lluny semblaven bells com estrelles fugisseres. En realitat, només érem presoneres sense destí tancades cadascuna en la seva pròpia càpsula. Quan les òrbites dels dos satèl·lits es creuaven casualment, ens trobàvem. Potser simpatitzàvem. Però només durava un instant. Moments desprès tornàvem a estar immerses en la soledat més absoluta. I algun dia cremaríem i quedaríem reduïdes a res”.

“El que importa no són les grans idees dels altres sinó les petites coses que se t’acudeixen a tu”.

“¿Per què hem de quedar-nos tots tan sols? Vaig pensar. ¿Quina necessitat hi ha? Hi ha tantes persones en aquest món que esperen, totes i cada una d’elles, quelcom de les altres, i que, no obstant això, s’aïllen tant les unes de les altres. ¿Per què? ¿Es nodreix potser el planeta de la soledat dels essers humans per seguir donant voltes?”.

“Estem mirant la mateixa lluna del mateix món. Estem lligats a la realitat per una sola línia. Segur. Només haig d’anar tirant d’ella en silenci”.

Si t‘animes a la seva lectura plena de metàfores i simbolisme, et despertarà els teus sentits i ben segur que no et deixarà indiferent.

Haruki Murakami. Editorial Grup 62 – La butxaca.

» tornar a Llibres «