Inicia amb una frase d’Albert Einstein. “Hi ha dues maneres de veure la vida, una com si res fos un miracle, l’altra com si tot fos miraculós”. És una manera particular de començar el llibre, amb una cita sobre maneres de com veure la vida.
Tracta de la relació pare-filla, però a més de la reconciliació del pare amb la filla, també de la reconciliació de les idees, d’un home amb el seu propi passat i d’una dona amb el seu futur. La protagonista, la Julia, com moltes dones, està condicionada per la relació que va tenir amb el seu pare a l’hora de relacionar-se amb els homes.
El pare, al principi, dóna la impressió de que és un ogre que li fa la vida impossible i al final resulta que fins i tot et pot fer sentir tendresa cap a ell.
Una de tantes coses que el pare li arriba a dir a la Julia, potser et pot tocar el cor: “...Julia, estàs sola davant les decisions que has de prendre... Julia, podem renegar de la nostra infància, acusar indefinidament als pares de tots els mals que ens aclaparen, fer-los culpables de les proves de la vida, de les nostres febleses, de les nostres covardies, però finalment, som responsables de la nostra existència, som el que hem decidit ser. A més, has d’aprendre a relativitzar els teus drames...”Si a més t’interessa una mica la historia, sàpigues que la novel·la transcorre entre Nova York i Berlín. Nova York com a símbol de l’híper Occident representant tot allò del que en vol fugir la protagonista. Berlín com a contrapunt comunista, retratant la caiguda del mur de Berlín a manera de pinzellades com a símbol de reconciliació.
És un llibre amb un estil fresc i àgil que enganxa del principi al final. Sent molt original la manera de retrobar-se pare i filla per poder compartir plegats tot allò que mai s’havien dit.
Marc Levy, Columna Edicions, 2010.
» tornar a Llibres «
