És una història sobre les relacions de jerarquia, amb una dimensió tragicòmica entorn de la relació entre els sexes, un cant a la fertilitat de l’ànima humana i una oda a l’amor, desenvolupada en un context musulmà que tracta la revisió del Cora, la lluita per el reconeixement, etc. Podem reconèixer quelcom de Les mil i una nits, un llibre al que es fa referencia a la pel•lícula, on Xahrazad, representa el triomf de la paraula i l’amor sobre la crueltat i l’arbitrarietat. També podem reconèixer quelcom de Lisístrata d’Aristòfanes, on una dona incita a una vaga sexual per posar fi a la guerra entre dos ciutats greges. Aquí l’aigua es converteix en símbol de l’amor, de la vida, de la fecunditat i de la fertilitat, i la font en la capacitat de donar vida de les dones.
L’home “rega” a la dona com si fos una flor o una terra fèrtil. Així la sequera que arrasa al poble és una metàfora dels “cors secs com pous”. La sequera, també asseca els cors i afecta a l’amor. La falta d’aigua simbolitza la mort i la esterilitat. La terra no pot donar la vida sense aigua, i les dones no poden donar vida sense amor i sense desig.
Té la forma d’un conte oriental modern, on es tracta especialment el tema del difícil camí cap a l’encontre entre homes i dones, de la relació amb els fills, els pares, les sogres, el treball, l’educació, les celebracions, els ritus, les danses, la música i a més amb cançons d’una gran bellesa que expressen i suggereixen implícitament el que no es diu directament.
Una de les protagonistes, la jove Leila “la estrangera”, lidera la revolta femenina. També i molt important és que està protegida per l’amor i el reconeixement del seu marit, i per el protagonisme i recolzament de Mare Fusell, la dona gran vídua sense ningú a casa que la mani.
Els espais propis on les dones es troben en grup, el bany i el safareig, els hi permeten teixir complicitats per reinventar l’amor i perquè l’aigua reinventi la seva vida.
Tanmateix tant els homes com les dones són el producte de la seva subjectivitat que explica els seus raonaments, les seves motivacions i les seves accions. Tant elles como ells són continuadors i víctimes d’antics manaments, sorgint les contradiccions internes, els valors tradicionals de les pròpies dones i dels homes com “l’honor” masculí i “l’honra” femenina.
A la pel•lícula es fa una transmissió de la família i les distintes generacions (els avis, els pares, els fills i els néts) i la importància de cadascú com a persona i com a grup, el grup de les dones, dels nens, dels homes…I els valors del respecte, el compromís i la complicitat basats en l’amor i el desig.
Nota: L’article té com a font diferents critiques a la pel•lícula i entrevistes al director.
» tornar a Cinema «
