En la versió de Perrault, és el llop el que surt ben parat atemorint al nen perquè es porti bé, i en la versió dels Germans Grimm, és l’avia i la nena les que surten ben parades, i així els nens poden alliberar les seves ansietats.
Aquest conte fa referència a les passions humanes, a la voracitat oral i als desitjos agressius i sexuals en la pubertat.
El conte planteja que les nenes no han de fer cas a algú que no coneixen, no s’han de deixar enganyar i no han de parlar ni confiar en qui es puguin trobar en el seu camí. Si ho fan i s’entretenen o s’allunyen del camí adequat, les poden agafar i se les poden “menjar”. Hi ha molts llops que poden estar esperant a la Caputxeta, entre ells els d’aspecte més amable poden ser els més perillosos, especialment els que la poden seguir pel carrer, inclús fins a casa seva. Els llops la poden manipular, humiliar, seduir perversament...La Caputxeta Vermella tracta de l’ambivalència, del conflicte entre fer el que ens agrada i el que s’ha de fer, es a dir el camí del plaer o el camí del deure.
És una nena, que de forma simbòlica lluita amb els problemes de la pubertat i per comprendre el personatge masculí. El seductor perillós representat pel llop, i el protector fort i responsable representat pel caçador.
La Caputxeta Vermella és entranyable, ens cau simpàtica, la trobem adorable, però deixa clar que la seva ingenuïtat és un perill.
El perill de la Caputxeta és el despertar de la sexualitat adolescent, la reactivació de sentiments edípics, que la porten a la lluita entre el desig conscient d’actuar correctament, i el desig inconscient de guanyar a la seva àvia com a representant matern.
Aquest conte té l’atractiu inconscient de la fascinació, la curiositat i els secrets de la sexualitat dels adults. El que es pot sentir, però no es pot dir entorn a la relació entre la Caputxeta i el llop.
La Caputxeta, quan li fa les preguntes al llop disfressat en el llit, sobre les grans orelles, els ulls, les mans i la boca, intenta comprendre què passa.
Com entra el fetus en l’úter de la mare?, es pregunta el nen, i ho relaciona amb el llop quan es menja a la Caputxeta. Sorgint la idea de que els nens es conceben a través de la boca, es a dir menjant quelcom determinat.
Quan la Caputxeta surt de l’estomac del llop de manera semblant a una cesària, està insinuant la idea de l’embaràs i del naixement, suggerint associacions de les relacions sexuals en l’inconscient.
Si el fill creix en el ventre de la mare, com surt de la mare? En l’article Sobre les teories sexuals infantils (1908) de Freud, podem trobar les manifestacions més banals de la relació entre la sexualitat i el saber. En les teories sexuals infantils podem trobar que, “. ...el fill surt pel melic que s’obre, o que tallen el ventre per treure’l com succeeix amb el llop en el conte de la Caputxeta Vermella”.
Cadascú de nosaltres haurem sentit i llegit diferents versions del conte, i ens podem adonar que podem treure ensenyances que potser un altre no les trobi, com per exemple: què és perillós, què és temptador, el despertar de la sexualitat o la capa vermella que pot simbolitzar l’arribada de la pubertat, es a dir la menstruació, i a partir d’aquí pot despertar la mirada desitjant dels nois.
