Ventafocs n’hi ha hagut sempre, és el conte de fades més popular i més divulgat per tot el món. Relata les esperances i les angoixes d’una noieta i el seu triomf vers les seves dues germanastres i la seva madrastra.
En aquest conte de fades es substitueixen les relacions entre germanes per les relacions entre germanastres, i així explicar i acceptar les picabaralles que es donen entre germans i que voldríem que no es donessin, tot i que la rivalitat fraterna sigui universal i natural. Amb l’arribada d’un germà “el rei de la casa es sent destronat” generant-li sentiments d’exclusió i de rebuig.
Inclús el fill únic creu que els altres nens tenen més avantatges i també li provoquen gelosia. A més de tenir la idea que si tingués un germà, aquest seria el preferit dels pares.
El personatge de la madrastra, representa una dona dolenta que maltracta i obliga a la Ventafocs a fer les feines més dures de la casa, a vestir-se amb robes velles i a dormir al costat de la xemeneia. En canvi la fada padrina, la substituta de la mare morta, l’ajuda a aconseguir el seu desig. El mal i el bé queden representats per la madrastra i la fada padrina.
La Ventafocs és una heroïna valenta, bonica i maltractada. Tracta del patiment que la rivalitat entre germans genera, de la realització de desitjos, de la victòria de la senzillesa , del reconeixement del mèrit tot i que estigui amagat sota robes velles, de la virtut recompensada, del príncep salvador i del càstig del dolent. Però, més enllà d’aquest contingut manifest, en els detalls de la història, es poden posar en marxa les nostres pròpies associacions inconscients i la lògica per la qual es regeixen els sentiments dels nens i dels adults. Alguna vegada, qui no s’ha sentit tractada com la Ventafocs? Això implica identificar-se amb l’heroïna i anar captant la resta de missatges del conte.
També podem oscil•lar, particularment els nens, entre sentiments extrems: som capaços de sentir-nos bruts, cruels i plens d’odi; i a l’instant innocents i purs, sent els demès els més dolents del món mundial.
Més enllà de quines siguin les condicions externes, podem experimentar un patiment intern, de privació i fins i tot de maltractament.
Del relat es desprèn que l’aparença no mostra el valor intern d’una persona, i si som sincers amb nosaltres mateixos podem aconseguir els nostres desitjos.
Un altre missatge que dóna, és que la seguretat interna i l’autoestima és desenvolupen amb la confiança d’un mateix i en relació a la nostra pròpia personalitat.
Fent referència a que per aconseguir la pròpia identitat és necessària la relació de confiança amb “els pares bons” i que aquests també es converteixin en “els pares dolents” (sobre tot als ulls de l’adolescent), com seria el fet d’imposar exigències sense tenir-lo en compte, fet que ajuda i permet al fill poder-los qüestionar i així actuar amb iniciativa pròpia.
La Ventafocs és una adolescent bonica i encisadora que genera l’enveja de la madrastra i de les germanastres. Aquest sentiment, sovint distorsiona la relació ambivalent entre les mares i les filles, sobretot si la mare entra en competència amb la filla.
Per tant, és important que els pares sàpiguen que els fills poden tenir una imatge negativa d’ells, sense que es correspongui a la realitat, i a més aquesta pot ser temporal.
També podem veure, com la madrastra que és la mare bona de les germanastres, promou que les filles facin el que ella diu sense decidir per sí soles i sense desenvolupar la seva autonomia.
Finalment, la noieta troba el seu protagonisme a l’enamorar-se del príncep (la parella ideal), que la reconeix gràcies a la sabateta. El fet de posar-li al seu peu pot tenir connotacions sexuals i simbolitzar el compromís i el casament.
Nota: L’escrit té com a font el Psicoanálisis de los cuentos de hadas de Bruno Bettelheim
