Encara que és molt dolorós i difícil de parlar de la mort d’algú de la família amb el nen, és millor fer-ho i no posar un vel de silenci.
L’excusa de que el nen no se’n adona, de que així no patirà, de que no entendrà el que és la mort, és allunyar-lo de la realitat en la que està vivint. El nen copsarà l’expressió canviada, la reacció i el plor dels adults, els canvis del dia a dia, l’absència de la persona que ha mort, i evidentment, se’n adona de que passa quelcom i li afecta. Amagar-li la noticia de la mort és excloure’l de poder compartir la situació de dol amb la família.
Permetre al nen participar en l’espai de vetlla, el funeral i l’enterrament, tot acompanyant-lo amb paraules del què veurà, què escoltarà i explicant-li el per què ho fem, pot ajudar-lo a comprendre i a iniciar el procés de dol.
El pot ajudar comentar-li que morir es deixar de viure, que el cos deixa de moure’s, de parlar, de respirar, de menjar, de tenir set, de tenir fred, de tenir calor i ja no sent res.
Sovint la seva manera de manifestar el dolor per la pèrdua sol ser:
- Pels canvis de caràcter
- Canvis d’humor
- Pot baixar el rendiment escolar
- Augment o pèrdua de la gana de menjar
- Dificultats per dormir
No es tan habitual demostrar els seus sentiments com la tristesa i el decaïment com fan els adults. Si plorem i demostrem els nostres sentiments, el nen ens sentirà més a prop i ell també podrà expressar-se amb més naturalitat.
Quan es torna a la quotidianitat, és important parlar de la persona que ha mort, de com era, de les coses que feia, del que li agradava: “al papa li encantava l’actor Clint Eastwood”, recordant-la fem que segueixi vivint en la ment, en el nostre cor, i alhora anirem elaborant el dol per la pèrdua.
