Hem crescut creien que no suportarem el dolor, que no es pot superar la mort d’algú estimat, que ens morirem si la persona estimada ens deixa, que la tristesa és negativa i fatal, que som incapaços d’aguantar el patiment d’una pèrdua important, es a dir, no ens han educat pel dolor ni per la pèrdua.
Per tant, les pèrdues, inclouen també les renuncies conscients i inconscients, del que no realitzem, de les nostres il•lusions que no es compleixen, així com la pèrdua de la nostra joventut, que implica també perdre els ideals i les ambicions juvenils que no van ser satisfetes, dels canvis en el nostre cos, les arrugues, els cabells blancs, la nostra vulnerabilitat, les malalties i la mort. Les pèrdues solen ser problemàtiques i doloroses, les associem a l'absència, la mort, la desolació, el buit, el dolor, la ràbia, la impotència, l’angoixa, la solitud, la por, la tristesa, el desconcert, la nostàlgia, l’autoretret, el plor, el patiment i a vegades la culpa.
El dol és el dolorós procés d’elaboració d’una pèrdua, tendint a l’adaptació i harmonització de la nostra situació interna i externa front a una nova realitat.
El dol és un procés personal i per tant únic i diferent. Cadascun dels dols tot i tenir característiques comuns són únics.
Tanmateix, pot ser d’ajut connectar amb qui pateix perquè pugui expressar les seves emocions. Reviure l’experiència proporciona la integració de la pèrdua.
Jorge Bucay, en el Camino de las lágrimas, tracta de manera precisa com enfrontar-nos i a cicatritzar la ferida de les pèrdues, ja sigui la separació d’un amic molt proper o de la parella, anar a viure a una altra ciutat o marxar de casa dels pares...
Cadascú tindrà la seva forma de viure la pèrdua. La negació de la pèrdua és un intent d’autoprotecció contra el dolor i el patiment.
Quan connectem i afrontem el dolor, tenim un sentiment de tristesa que podem elaborar.
Elaborar un dol no és oblidar. L’elaboració permet donar-li un sentit al que has viscut, fins ara i aquí, amb qui ja no està, aprenent a viure d’una altra manera.
