La competitivitat forma part de la dinàmica de la nostra societat i sovint ens arrossega a fugir cap endavant per aconseguir un estatus millor o per mantenir l’actual.
Invertir en un futur incert, sacrificant el present, se’ns emporta sovint l’oportunitat de ser nosaltres mateixos i de tenir la nostra identitat de subjectes, originals i diferenciats dels altres més enllà de les circumstàncies i situacions generadores d’estrès.
Algunes manifestacions per identificar l’estrès:
Consciencia de tensió. El subjecte sota condicions d’estrès acostuma a ser conscient de que es troba tens, nerviós, amb poca capacitat de control, sentint-se insegur. Hipersensible a la frustració i poc sensible a la gratificació.
Baixa el rendiment. Es fan més errors i es reacciona de forma més agressiva front a les frustracions.
Falta de temps lliure. Dificultat per poder disposar d’un temps lliure i d’oci.
Disminució de la motivació. Tenir dificultat per connectar-se emocionalment amb les pròpies motivacions i desitjos.
Tendència a generar malalties i/o trastorns psicosomàtics. La tensió afectarà principalment a aquells òrgans més sensibles o més debilitats.
Reducció del desig i de la capacitat sexual. Disminuint l’interès per la relació sexual.
Pes per les responsabilitats i les obligacions. Sentir-se atrapat pels deures, sense valorar les seves possibilitats ni trobar alternatives.
Ambivalència vers al factor temps. Tendència a sentir que no té temps, que “no arriba” per realitzar les seves tasques. I quan té temps per descansar busca, per fer alguna activitat.
Pèrdua del rol de subjecte i assumpció del rol d’objecte. Sentir que ha perdut el seu protagonisme i assumir una posició més d’objecte que de subjecte i activa amb possibilitats d’elegir i de decidir.
Freqüents trastorns del son. Dificultat per desconnectar-se, afectant el ritme, l’amplitud i la intensitat del son.
Cada subjecte té la seva manera de reaccionar davant les exigències de l’entorn, depenent de la seva biografia i la seva situació actual en el context biopsicosocial. Es a dir, no només existeix la presencia de factores externs generadors d’estrès, sino que també contribueix la pròpia percepció i vivència particular de cada situació. Per tant, conèixer i comprendre la dinàmica del propi funcionament personal pot promoure la possibilitat de fer canvis.
