Els joves: aprenent a viure

Els joves estan en una època de la vida a mig camí entre la infància i l’adultesa. A diferència d’altres cultures, on els ritus d’iniciació marquen el pas d’infant a adult i alhora se’ls acompanya en aquest trànsit, en la nostra societat cadascun dels adolescents ha d’aconseguir-ho per ell mateix.

En la societat actual, implicada en un procés de constant evolució, estem vivim canvis fonamentals. En els darrers anys els joves segueixen estudiant o no troben feina i viuen a casa dels pares més enllà de la majoria d’edat.

Cada vegada inicien les relacions sexuals més aviat, també s’evidencia un creixement notable de l’anorèxia, la bulímia, el sobrepès, les addicions... Per què passa? Què se’ls hi transmet? Què és el que aprenen?

Aprendre a viure es fa des del precís moment en que naixem. Ens veiem enfrontats contínuament al fet d’aprendre a viure i quan som nens amb poc coneixement de la vida depenem d’un altre que vetlla per nosaltres i que suposadament vol el nostre bé, i quan ens anem fent grans hem de ser capaços d’inventar en certa manera la pròpia vida i no viure-la segons ens l’han plantejat els altres. Es a dir, el jove ha d’aprendre a decidir i a triar per ell mateix.

La recerca del seu lloc en la vida vindrà determinada per el lloc que se li ha donat i que ell ha elegit, en el sí de la seva família. Per exemple, seguir el negoci familiar o allò que el pare no va poder fer...
El jove es troba en conflicte entre el fer-se gran i la dependència als pares, amb els que més lligams ha tingut ara s’ha de deslligar.
Els joves es troben en un moment de trànsit, han de donar sortida a moltes coses i han de prendre moltes decisions, en els estudis, en el treball, en l’amor, en el sexe... i tot això vol dir escollir i assumir compromisos.

Un dels moments difícils són les primeres experiències amoroses, el noi o la noia ho pot desitjar i témer alhora.
Es posen a prova: podré, no podré. A vegades el temor a no ser capaç, si es viscut com quelcom insuperable, pot generar la inhibició però també el pot precipitar a fer o a fugir cap endavant. Per afirmar-se, farà i decidirà sense pensar, es a dir, actuarà sense saber el que fa, decidirà sense decidir, podent ser la manera de fugir de la inquietud i la por.
Per altra banda quan es troben dificultats sexuals la causa no radica, com sovint es creu, en una manca de coneixença de la tècnica adequada, sinó en que les inhibicions impedeixen desitjar i estimar.


Anna Casino (c) 2012-2023
tlf: 636 861 246

Pulse para ver el Certificado de Web de Interes Sanitario

Web design by Berta FA



Siguenos en FacebookSiguenos en Instagram