Què és una psicoteràpia?

És una sèrie de conversacions: es parla, el psicoterapeuta escolta, dóna confiança, permet expressar el que no va bé d’un subjecte i en les seves relacions amb els demés.

La tasca del professional es permetre que el subjecte es comprengui i utilitzi, en benefici del seu desenvolupament, les tensions que troba en la vida de grup, de família, laboral i social.

Quan un pot confiar en algú, quan esta segur de la seva discreció, troba ajut en allò que li passa i el fa patir. També són necessàries unes veritables ganes de sortir de les dificultats.

Quan el subjecte no pot resoldre el seu problema o se sent impotent, però responsable pel fet de no saber o no poder fer-li front, es pot veure arrossegat a accions i reaccions que poden afectar tant a la seva vida personal, com a les reaccions dels demès respecte a ell; llavors la situació emocional, psíquica i social es deteriora i es troba en un camí sense sortida. A vegades adquireix una malaltia física, a vegades es manifesten pertorbacions funcionals per dormir, en l’apetència, mals de cap. Li sembla que la seva vida està empobrida. Es desanima per sentir-se impotent, amb sentiments d’inferioritat i de culpabilitat; que pateixi d’angoixa el pot portar a fer quelcom contra sí mateix.

La presencia d’un psicoterapeuta que no jutge permet, parlant, trobar sortida. Aquest testimoni de les seves paraules, aquest testimoni que l’escolta, li permet descobrir-se. El psicoterapeuta convida al pacient a afrontar-se amb paraules alliberadores, és una relació que no està contaminada per l’angoixa habitual que generen les relaciones properes amb vincles complexos. El professional, en canvi, només es troba amb el pacient responent a un conveni de mutu acord. Així s’estableix una relació diferent de totes les altres relacions que es mantenen amb les demés persones. El marc de la cura està protegit per la confidencialitat.

Les dificultats de la vida, de la feina, la necessitat d’estimar i de ser estimat, la pèrdua dels que estimem, el patiment de no ser comprès, la desesperació de no creure en els altres, ni tampoc en un mateix, les ganes de morir-se. Potser semblarà abstracte, però al parlar i dir la veritat sobre un mateix hi trobem els efectes de la cura psicoterapèutica.

La vida suposa haver d’afrontar múltiples canvis: físics, psicològics i socials. Aquests canvis es produeixen de forma diferent en cadascun de nosaltres i sovint, a diferents velocitats, hi ha aspectes que canvien més ràpidament i d’altres que ens prenen més temps. I, també, cada vegada més les coses són més incertes i complexes.

Trobar-se eufòric un cop i d’altres desanimat, desorientat, angoixat i neguitós davant de la constant confrontació amb la nostra vida familiar, educativa, laboral. Créixer no és fàcil, i la força disponible per afrontar els canvis no sempre és la mateixa.

Si vols viure més d’acord amb tu mateix...
Pots demanar ajut si no te n’acabes de sortir.
Demanar ajut no significa que siguis feble, més aviat indica honestedat i valentia.

» tornar a FAQ «